IV Jornades d'Estudis Doctorals d'Art i de Musicologia
DISPUTES EN LES DISCIPLINES ARTÍSTIQUES:
MIRADES ALTERNATIVES ALS DISCURSOS HEGEMÒNICS
14 i 15 de desembre de 2023
Aquesta edició de les Jornades d’Estudis Doctorals d’Art i Musicologia té com a objectiu fer reflexionar als investigadors predoctorals sobre la manera en què la seva recerca pot donar un pas endavant respecte a les metodologies i discursos hegemònics dels seus camps d’estudi. Es vol posar en dubte com s’han impartit i estudiat tradicionalment les disciplines de la història de l’art i la musicologia, com també els estudis escènics, literatura o història, i aportar noves perspectives que entrin en disputa amb les concepcions canòniques
de l’acadèmia per a implementar un discurs més actual i inclusiu en les nostres recerques.
Un dels canvis primordials ve a l’hora de construir un fil històric i comunicar-lo. La història canònica construïda sobre el nom dels “grans artistes” i dels “grans compositors” fa temps que ve trontollant i són necessàries nous discursos que estructurin la història de les arts basant-se en preceptes estètics o ideològics. També, però, un dels perills que ve associat a l’estudi del passat és el seu revisionisme: qui i com estableix el criteri de rigor a l’hora d’incloure noves figures al catàleg o repertori clàssic, de fer recreacions historicistes del passat, de reinterpretar músiques antigues en el present?
Molts ja som conscients que el món de les Humanitats s’ha vist i ha sigut representat des d’una mirada occidental, masculina i racial. Els centres de poder han implantat la seva visió dels fets com el cànon de referència que els estudis de gènere, poscolonials i ètnics venen ja anys rebatent. Per exemple, coneixem de sobra l’art romà i les tragèdies gregues, però què passa amb les civilitzacions precolombines? Els repertoris clàssics estan formats per música cortesana i palatina, però què passa amb la música popular? Com fem un lloc a l’acadèmica per a la creació actual que convisqui amb la recerca històrica? Quins nous plantejaments podem aportar al respecte per re-estructurar les nostres disciplines?
Tant als museus com als auditoris encara predominen els noms masculins, tot i que exposicions i concerts dedicats a figures femenines cada vegada són més comuns. Noves obres s’inclouen al repertori, o es fan relectures de les clàssiques, amb la intenció de trencar amb la visió de la dona polaritzada entre la femme fatale i la immaculada que ens ve del segle XIX. Però, com podem incloure aquests nous noms al cànon estructural, més enllà de recuperacions puntuals, i sota quins criteris podem equiparar-los amb els “grans noms” masculins o amb els “grans títols” de la història i unificar posicions?
Altres casos són el discurs colonialista, que ha codificant un llenguatge iconogràfic europeu i propagandístic per justificar-se a sí mateix, sense donar prou veu a la mirada pròpia dels colonitzats. Les legitimacions religioses dins de les cultures nacionals o les diferències entre classes socials són també temes rellevants dins d’aquesta temàtica.